El Prat de Llobregat

Amb mi que no hi comptin

  • Actualitzat:
  • Creat:

Revista "El Prat"

Escric aquestes línies hores després que Junts pel Sí i la CUP aprovessin, el 6 de setembre, la llei del referèndum d’autodeterminació després de saltar-se tots els tràmits parlamentaris que estableix el Parlament de Catalunya. Molts catalans i catalanes ens sentim avergonyits en veure com es manipulen les nostres institucions de país en benefici partidista, i en contemplar com es convoca un referèndum que neix orfe del consens que ha d’existir a Catalunya en relació amb una qüestió tan important. El catalanisme sempre ha estat un factor de vertebració de país, una aspiració col·lectiva d’assolir cotes més altes de llibertat, de justícia i d’igualtat. Ha conegut moments de glòria i de dificultat, moments d’unitat i moments de divisió profunda. No ha d’espantar, doncs, que de tant en tant es produeixin grans diferències de criteri en una societat diversa i dinàmica com la nostra. Hi ha, però, tres límits que no es poden sobrepassar: el respecte a totes les idees que busquen el progrés i el benestar del país, la unitat civil del nostre poble, i l’esforç permanent per assegurar que les institucions públiques ho són sempre de tots i respecten la pluralitat. Aquests tres límits es van rebassar el passat 6 de setembre. Sense garanties no hi ha llibertat. Sense debat no hi ha pluralisme. Això no és un referèndum, és un atropellament. Amb mi que no hi comptin.